Malgrat de Mar

Malgrat de Mar, o la triple crisi

Coincidint amb l’inici del desarrollismo franquista, a partir de la dècada dels 60, en què la dictadura va posar fi a l’autarquia i va aprovar un reguitzell de mesures econòmiques recollides en el Plan de Estabilización de 1959, juntament amb un seguit de condicionants socials, els sectors productius d’Espanya van fer un tomb important i es va emprendre un procés de terciarització de l’economia estatal.

Com a tantes altres viles del litoral català, a Malgrat de Mar aquest fet va suposar l’aparició gradual d’establiments i comerços enfocats al turisme, a voltes regulada preservant l’entorn social i natural però massa sovint desbocada i cometent veritables desastres ecològics en zones vulnerables d’interès comú.

Malgrat de Mar cap al 1970

A casa sempre he sentit dir -tot i que l’argument ha perdut força amb el canvi de segle- que tenim la sort que el poble està separat dels hotels i dels càmpings; la gent pot fer vida (tranquil·la) pel centre mentre els turistes gaudeixen del sol, la platja i l’oci, tant diürn com nocturn, sense emprenyar massa al personal. No com a Calella o Lloret (ecs!), en què blocs de pisos s’intercalen amb hotels generant importants problemes crònics de convivència entre autòctons i forasters.

Els primers hotels ja fa més de mig segle que estan en funcionament: Sorra d’Or, Rosa Nàutica, Sorra Daurada, Maripins, Papi, Trópico… I, com explica la teoria del cicle de la vida de qualsevol producte, bé o servei, Malgrat de Mar és una plaça turística consolidada i el sector ja fa anys que es troba en plena maduresa.

No obstant tot això, enguany ens trobem en una greu situació de triple crisi que bé pot fer canviar el rumb del sector turístic i fer-lo entrar irremeiablement en declivi.

I. La primera crisi és de caràcter local: El Passeig Marítim. El projecte inicial es va aprovar el desembre del 2013 i l’abril del 2018 se’n va aprovar la modificació final al plenari, les obres s’haurien d’estar enllestint per aquest estiu però la realitat és que no s’ha completat ni la primera de les dues fases projectades. L’empresa que va guanyar el concurs, Rogasa SAU, i l’ajuntament de Malgrat es troben enfrontats en recursos i resolucions, i pinta que el contenciós va per llarg.

Remarcar la importància d’aquest eix comercial és redundant: el Passeig Marítim és la columna vertebral del Malgrat turístic. Sense Passeig Marítim (o com el tenim ara: la primera meitat sense acabar i la segona obsoleta i sense començar) Malgrat perd pistonada cada dia que passa.

II. La segona crisi es de caràcter comarcal/regional: El Temporal Glòria. Tot just fa quatre mesos el temporal més fort dels últims anys va assotar la nostra costa provocant greus destrosses a la façana marítima i a les zones agrícoles. De fet, aquests quatre mesos són el període que va establir María Jesús Montero, portaveu del govern central, el dia 7 de febrer per abonar el 85% dels 71 milions d’euros en què el Consorcio de Compensación de Seguros va xifrar les compensacions pels danys causats pel temporal. No he trobat cap dada en relació a la quantitat realment abonada, però sí un teletip recent en què Ciudadanos de Múrcia denuncia que les ajudes del Glòria estan paralitzades a Brussel·les.

Malgrat de Mar, juntament amb Castelldefels i Blanes, van ser els tres municipis catalans més afectats pel Glòria i des de l’administració local es va demanar que es declarés el poble com a zona greument afectada (el que abans era la “zona catastròfica”), però repassant el BOE no he pogut trobar enlloc que el govern de Madrid hagi publicat cap decret en aquest sentit.

La neteja de les platges afectades, la recuperació de l’activitat habitual al Pla de Grau i la fràgil convivència entre els càmpings i el delta del Tordera, que un cop més ens ha demostrat el seu caràcter indomable, són imprescindibles per tornar a la normalitat i recuperar el territori, tant per les persones que en viuen directament com la resta de nosaltres que en fem ús i gaudi.

Àlex Garcia – La Vanguardia

III. La tercera crisi és de caràcter mundial: El Coronavirus. La pandèmia, que si no apareixen rebrots hauria entrat ja en fase regressiva, i les seves conseqüències són el repte més important que encara Malgrat per al futur. L’esmentada dependència econòmica del turisme es posa més que mai de manifest aquests dies d’estat d’alarma en què hotels, càmpings i comerços haurien d’estar oberts i en canvi tots han romàs tancats o han hagut de fer ERTOs i molts treballadors fixos discontinus no han pogut reincorporar-se als seus llocs de treball.

Encara avui no tenim gens clar que es pugui salvar la temporada turística, entre les mesures de prevenció higienicosanitàires que s’estan imposant i les restriccions per creuar fronteres decretades pels estats, les baixes previsions d’ocupació no permetran que molts establiments puguin obrir sense arrossegar pèrdues. Des del sector s’estan sol·licitant extensions a les prestacions pels treballadors i exempcions als pagaments de les cotitzacions a la Seguretat Social en cas d’ERTO per les empreses. 

Per acabar d’arrodonir aquest cúmul de dissorts, Malgrat ha estat un els pobles més afectats pel virus entre els municipis de la zona. Tal com podem observar a la taula següent, elaborada per Ràdio Palafolls, té la ràtio més alta de positius per 10.000 habitants, gairebé duplicant la taxa de contagi de Santa Susanna i Blanes, els següents pobles amb més incidències de virus. Esperem que tothom es recuperi aviat. 

L’objectiu a curt termini, immediat, més enllà de superar l’emergència sanitària, hauria de ser que tothom qui hagi perdut la feina o hagi sofert una reducció dràstica dels seus ingressos per culpa de la Covid pugui accedir a algun tipus de prestació que els permeti superar la inactivitat. Hi ha mil maneres d’articular-ho però la finalitat és la mateixa: posar calés a la butxaca de la gent que ho necessita, ras i curt. Fa setmanes que el SEPE està col·lapsat per les peticions rebudes i molts assalariats i autònoms encara no han rebut cap mena de prestació, cal que el govern de Sánchez hi trobi solució ja!

A mitjà i llarg termini, pensant en la temporada que ve i les de més endavant, cal protegir les empreses i el teixit productiu que generen. Em consta que hi ha hotels de la zona que ja han hagut d’obrir noves línies de crèdit per fer front a les despeses fixes, sense cap previsió d’ingressos a mesos vista. 

Propostes com la creació d’una comissió de treball per a la recuperació social i econòmica de Malgrat de la crisi de la Covid-19 amb 60 persones representants de l’amalgama associatiu i veïnal local són passos en la bona direcció. La implicació de tots els agents cívics i econòmics serà la manera més efectiva de cercar solucions i afrontar l’avenir reduint les incerteses al màxim possible.

Entre tots hem de ser capaços de minimitzar les nostres debilitats i potenciar les nostres fortaleses, conjuminar els esforços públics i privats per assolir sinergies en benefici municipal, i canalitzar tot l’enginy i el talent al servei del ressorgiment econòmic i social.

L’abast mundial de l’última crisi ens permetrà pujar al carro de la recuperació, ara bé, remeiar els efectes del Glòria i sobretot acabar el projecte de remodelació del Passeig Marítim depèn de les administracions més properes. Només amb el compromís inequívoc aconseguirem evitar el declivi de Malgrat de Mar i sortir de la triple crisi que ens afecta amb el convenciment d’encarar el futur amb optimisme.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *